Dicen por ahí… Digo yo…

Dicen por ahí  que aceptes lo que tienes y luches para no perderlo pero no trates de cambiar nada a mejor ya que te arriesgas a perder lo que tienes.

Dicen por ahí que más vale pájaro en mano que ciento volando.

Dicen por ahí que contra lo que no puedes luchar lo que tienes que hacer es agachar la cabeza y seguir sin mirar hacia atrás, no vaya a ser que veas alternativas que podrías haber hecho y te arrepientas de algo.

Dicen por ahí que si esa voz estridente y torturadora que a veces escuchas dentro de tu cabeza te dice algo, algo habrás hecho tú para que te lo diga y que lo que te toca es aguantarte y hacerle caso.

images (17)

Dicen por ahí que esforzarse al máximo es muy importante siempre y cuando te esfuerces en lo que ellos te han dicho que tienes que lograr.

Dicen por ahí que el que no llora no mama.

Dicen por ahí que dónde fueras haz lo que vieras.

Dicen por ahí que si todos te dicen algo, por algo será.

Dicen por ahí que te dejes llevar por la corriente, si todos hacen lo mismo eso es lo bueno.

Dicen por ahí que los resultados son lo que hablan de tu trabajo, da igual las formas, los resultados son lo que la gente recuerda.

Dicen por ahí….

Dicen sin parar de decir y tú tienes que escuchar sin pararte a pensar,  ya que ya lo han hecho ellos por ti.

Y digo yo, ¿por qué no hablar uno mismo en lugar de escuchar lo que otros dicen por ti?

Digo yo que cada uno piensa y actúa en función del contexto de lo que vive y como lo percibe, así que no existe respuesta, acción, sentimiento o pensamiento perfecto para cada situación.

Digo yo que como todos somos diferentes, todos tenemos derecho a decidir en función de nuestros pensamientos, valores y sentimientos y que lo que tengo que hacer es ser congruente con ellos, con los míos, y si puede ser con lo del resto mejor ya que no dejo de ser un animal social.

Digo yo que si no me gusta lo que veo puedo mirar de cambiarlo y si para ello me equivoco, ¿dónde está el drama? Pruebo otra forma.

Y también puedo decir yo sin parar, pero lo que puede resumirlo todo es:

Digo yo que si cada uno se centra en su proceso de vivir y se dice a sí mismo lo que quiere escuchar, seguro que encontrará alternativas para crear sus propias estructuras acordes a los diferentes contextos y ser él mismo en todo lo que haga.

¡Digo yo que es así de fácil!

Anuncios

Massa coses. Massa ràpid

Diuen les llegendes urbanes que tornar  a la rutina mai és fàcil. Penso que no és més que un d’aquells pensaments tan extesos culturalment en aquest pensament victimista que tan profundament arrelat té la nostra societat. Un pensament que ja ens proporciona l’excusa perfecta per no exigir-nos des del principi i rendir per sota del nostra nivell.

Com tot, depèn de moltes variables. Està clar que si la teva feina no t’agrada, tornar a treballar després de les vacances pot ser molt dur. Segurament tornar el dilluns després del cap de setmana també ho és, però a més dies fora de la feina més dificultat per tornar. Cadascú que faci el que consideri ja que el que tothom té clar és que no deixa de ser una decisió personal.

vuelta-al-trabajo

En el que si podem estar d’acord és en com tornar. Generalment tornar d’una manera progressiva a l’activitat més habitual durant la major part del nostre temps pot ser el més recomanable. El fet és que els canvis sobtats d’activitat, en tots dos sentits, fàcilment generen estats emocionals alterats que poden manifestar-se de diferents formes amb les conseqüents afectacions a la nostra habitual forma de pensar, sentir i actuar.

A la societat actual existeix una forma d’actuar molt generalitzada que afavoreix caure en l’excusa de “tornar a la rutina no és fàcil”. Aquesta no és altra que la gran varietat d’activitats diferents que moltes persones fan i tornar a incorporar-les totes elles de cop a les nostres vides. Si a més afegim com d’extesa està la multitasca a les nostres activitats, tenim molt fàcilment un quadre que pot portar a un estat d’estrès a la setmana de tornar.

No només parlo dels adults, molts nens passen d’estar de vacances amb una flexibilitat (o manca) d’horaris en pràcticament tot allò que fan sols o en família a una rigidesa horària descomunal en tot el que fan pràcticament d’un dia per l’altre. Si als adults els hi costa….

Tenim molta tendència a omplir-nos les hores del dia. Si ho fas perquè vols endavant. El problema és que moltes vegades aquestes activitats no estan en consonància amb el que nosaltres realment volem fer. I això, en determinats moments ens genera massa maldecaps de cop.

Prioritza i dóna’t temps. Per molt que ho pensis, no tot és important i no tot és urgent, no has de tornar a tot la primera setmana, potser ni la segona o ni tan sols el primer mes. No t’enganyis, ja ho saps però no actues tenint consciència d’això. Pren consciència, escull el que vols fer i en què vols invertir el teu temps i tot el depengui de tu, incorporar-ho de forma progressiva.

Deixa el victimisme de vacances. Cada cosa al seu moment i quan decideixis.

To be continued or reset

Recordo quan era petit i veia alguna sèrie a la televisió i finalitzant l’episodi hi havia un gir inesperat i tot just en aquell moment apareixia a la part inferior un cartellet que deia to be continued. Em quedava amb aquella sensació de “vull saber-ho ja” que em feia comentar-ho amb la família. Avui dia penso que potser la utilització d’aquest recurs a les series ha passat una mica a millor vida, tret de en moments molt puntuals.

Sempre que hi ha una pausa a l’activitat diària, poden ser unes vacances o dies lliures o algun pont o fins i tot un cap de setmana normal i corrent, a la nostra ment apareixen dues opcions per quan tornem a l’activitat: continuo igual o faig un reset i començo de zero amb un altre enfocament.

Prendre’s pauses per analitzar el que està fet és un bona forma d’aprendre de les teves experiències i aplicar allò après al present. Les pauses ens aporten aire al cervell, nous punts de vista, valorar opcions que potser ficats a la voràgine diària ni ens plantegem. Les pauses ens aporten salut en tots els sentits i des del benestar sempre és més enriquidor avaluar el que et passa. Clar està que per poder gaudir dels beneficis d’aquestes pauses no les has de coaccionar només oferint dues possibles solucions. Menys encara si aquestes dues són contraposades.

reset

Una clau senzilla per evitar fer aquestes valoracions pràcticament antònimes és variar la forma en que ens les diem a nosaltres mateixos. Hi ha dues formes habituals de fer-ho. Una és utilitzant la “o” (vaig a la muntanya o vaig a la platja) i l’altre és el “però” (m’agradaria fer això però no ho veig clar). La o moltes vegades (no sempre) ens aporta només solucions contraposades, obviant altres possibilitats. El però ens crea un marc d’excuses ideal per no prendre decisions, quedar-nos amb la més còmoda que moltes vegades és la més contraposada a la que realment desitgem. Totes dues les podem fer servir per continuar igual o per reiniciar a voluntat, sempre amb les mínimes conseqüències i limitant les nostres opcions.

Evitar contraposar idees ens crea un altre marc a l’hora d’analitzar les nostres activitats, creant-nos alternatives i noves opcions ja que varia el nostre enfocament inicial. D’escollir una opció passem a enriquir les nostres accions. Un plantejament bastant diferent.

Penso que quan pensem en enriquir les nostres activitats generem un cabal creatiu al que no estem habituats (per desgràcia) que ens il·lusiona i connecta amb nosaltres mateixos i allò que fem. Hi haurà vegades que haurem de contraposar opcions, i ho farem sense problemes ja que abans d’utilitzar el “però” o l”o”, haurem fet servir “i si”, “a més podem”, “també”, etc. Un nou marc davant nostre. Les pauses ens han de crear nous ventalls per enriquir i evolucionar les nostres activitats.

Sacar la basura

¿Alguien no conoce esta expresión? Estoy convencido de que todos las hemos escuchado en algún momento o utilizado. Ya sea en sentido real o en sentido metafórico. Existen muchas frases cortas como esta que están llenas de significado y que pueden dar tanto juego o generar multitud de situaciones.

Vamos a empezar por el sentido real. En este caso se corresponde con llevar los deshechos al contenedor. Sean de la clase que sean y por supuesto al contenedor correspondiente para reciclar y por lo menos en esto, aportar un pequeñísimo grano de arena. Pero realmente, ¿cuántos casos conocemos de discusiones originadas en una vivienda porqué alguno de los ocupantes de la misma no ha sacado la basura? ¿Cuántas discusiones por ver quién la saca, a quién le toca?

bzfno3KsXI_rlUPESSYmXQ_m

Muchas y seguramente ahora mismo, sentados en el sofá con la tablet, en la silla ante el ordenador o en el metro leyendo esto mediante el smartphone os parecerá algo sumamente ridículo. ¿Pero quién puede discutir por algo así? Si, parece ridículo y lo es. Pero es habitual que cuando existen problemas en una relación, las cosas ridículas, los detalles, son gotas que suman para llenar el vaso. La basura real no es el problema pero ayuda a la metafórica a que esta se muestre y se exprese, por lo general de una forma inadecuada.

Vamos ahora a por el sentido metafórico. Existen diversas definiciones que nos explican y nos hacen entender su importancia para tener una buena salud mental. Se trata de dejar salir aquellas cosas, acciones, conductas,… que hemos percibido y nos reconcomen por dentro afectando a nuestra salud mental ya que están ahí presentes, de forma constante o casi, provocando que mis emociones estén sobreexcitadas, preparadas para hacerme perder el control en el momento en el que perciba algo más del mismo estilo.

¿Y cómo podemos sacar esta basura para que no nos coma por dentro? Existen diversas opciones pero a mí me atraen dos en especial: ser resiliente y tener una buena comunicación asertiva.

La resiliencia es la capacidad del ser humano para sobreponerse a dolores emocionales y a situaciones adversas. Se trata de una capacidad humana que en función de nuestras vidas podemos estar utilizando de forma diaria o puede que únicamente lo hayamos hecho en momentos puntuales. Seguramente no seremos conscientes de que lo que estamos haciendo se llama así (puede que hoy día sí) y lo conoceremos como sobreponerse a las dificultades, salir adelante pase lo que pase o de alguna otra forma más coloquial.

resiliencia-arbol

La comunicación asertiva, para no extenderme, es aquella que te coloca entre la respuesta pasiva y la agresiva ante una situación vivida. Manifiestas tus convicciones y defiendes tus derechos.

Ambos temas son apasionantes y por sí solos tienen interés suficiente para dedicarles más tiempo. Son la base para una buena salud emocional y mental y te permiten no acumular basura como si fueras un contenedor. El color lo eliges tú.

Ya sea real o metafórica se trata de una percepción individual que afecta emocionalmente. Así que, por tu salud, asegúrate de tener algún momento al día para sacar la basura. ¿Cuál de los dos tipos? Eso ya es cosa tuya y de cómo lo gestiones.

Compromís amb tu mateix

Hi ha una cosa que cada cop que li comento a algú li costa creure’s. A alguns els hi costa moltíssim fins i tot després d’explicar-los-hi alguns exemples que conec. Quan parles de compromís a l’hora de fer les coses, al comportar-te com un autèntic professional de la teva feina, sigui quina sigui la que facis, … La gent no es creu que realment les persones no es comprometin amb allò que fan o diuen. Però quan parlem de tenir compromís amb un mateix és quan ja tot perd el seu nord.

Seré jo i la meva forma de veure i fer les coses, les meves experiències que per més que de tant en quan em porti algun pal que d’altre continuen fent-me actuar amb una base de compromís per mi mateix i pel que faig molt important. Això fa que per més casos de persones que no es comprometen amb allò que fan, allò que diuen però que sobretot no es comprometen amb ells mateixos i amb les seves pròpies decisions no deixi de sorprendrem.

El que més amb crida són algunes persones que són capaces de tenir un compromís amb la resta com poden ser activitats de voluntariat social però són incapaces de mantenir-lo quan es tracta de quelcom que només els afecta a ells, o com a mínim així ho entenen. Bé, realment no em sorprèn. Per a molts és molt més fàcil viure donant una imatge a la resta, fins i tot una imatge exemplar i admirable, tot i que després, cara endins, no compleixen res del que fa referència a ells.  S’amaguen sota aquesta cuirassa modèlica. Potser és que no serveix de res, això d’estar compromès amb un mateix.

images4

Però vet aquí que arriba un moment en el que allò que no fas per tu, aquell compromís amb tu mateix, segurament un dels més fàcils de realitzar que t’hagis dit, no el faràs, com és habitual en tu i tota la resta es veurà afectat. I ara què? Els dubtes s’estendran sense parar i sense que et donis compte. La teva imatge, el teu entorn se n’anirà en orris en un moment. Tot caurà com un castell de cartes emportat pel vent. Així com si res.

No caurà perquè tot el que hagis fet no valgui la pena o no t’hagi suposat un esforç. Caurà bàsicament perquè tot el que creix d’una persona no compromesa amb ella mateixa és dèbil, no té fonaments que l’aguantin. I ningú voldrà quedar-se a ajudar-te a aguantar i evitar que caigui, no hi haurà confiança en la vostra relació ja que no et reconeixeran.

Pren consciència i sigues conseqüent amb allò que et dius a tu mateix ja que són compromisos que actuen com a base per a tota la resta de coses que fas i faràs al llarg de la teva existència. A més reforçaran les teves accions davant la resta, tot i que això no serà tant important per tu ja que el principal és no fallar-te a tu mateix. La resta, ja vindrà o no. Tu decideixes en funció del teu compromís amb tu mateix i la teva vida.

 

Encuentra tu pasión, tu amante

De repente, un día, sin comerlo ni beberlo, ya sea al despertarte, en la ducha, mientras desayunas, conduciendo camino del trabajo o ya de vuelta a casa, justo cuando te sientas después de cenar o en cualquier momento del día, se enciende algo en tu cabeza y tu diálogo interior te pregunta: ¿sientes pasión por lo que haces?

Responder a esta pregunta puede provocar auténticas crisis existenciales. En otros casos puede reafirmarte en tu estilo de vida, aunque estos son los menos. ¿Pero que es la pasión? Definiciones muchas, para todos los gustos. Como con la definición de éxito, con la pasión pasa lo mismo, cada uno tiene la suya y ninguna es mejor que otra. Algo en común que se puede extraer de todas ellas es que la pasión por algo o por alguien genera un estado de ánimo positivo con el que no afrontas el día a día, lo vives.

tumblr_mc4d30VMNX1rut3cco1_500

Cuando todos nos hacemos la famosa pregunta, nos asaltan dudas sobre las decisiones que hemos ido tomando en nuestra vida o las que tenemos que tomar. Nos juzgamos y por lo general, cuando lo hacemos somos muy duros con nosotros mismos. Este estado nos lleva a buscar y buscar la famosa pasión, muchas veces de forma obsesiva y a tomar decisiones de forma reactiva.

La pasión se puede buscar, por supuesto, e incluso encontrarla. Pero todo esto pasará de forma natural siendo protagonista de tu vida y tomando las decisiones que te aporten más bienestar global a ella. Y así verás lo que te llena, lo que ocupa tu mente sin darte cuenta y te genera un estado de plenitud de recursos y de búsqueda de más, que te permite apreciar, disfrutar y compartir todas las emociones que inyectan energía sin parar, transmitiéndola también a tu entorno.

Un muy buen amigo me descubrió este relato de Jorge Bucay que os recojo aquí para que podáis disfrutarlo:

Hay que buscarse un amante

Muchas personas tienen un amante y otras quisieran tenerlo. Y también están las que no lo tienen, o las que lo tenían y lo perdieron. Y son generalmente estas dos últimas, las que vienen a mi consultorio para decirme que están tristes o que tienen distintos síntomas como insomnio, falta de voluntad, pesimismo, crisis de llanto o los más diversos dolores.

Me cuentan que sus vidas transcurren de manera monótona y sin expectativas, que trabajan nada más que para subsistir y que no saben en qué ocupar su tiempo libre. En fin, palabras más, palabras menos, están verdaderamente desesperanzadas.

Antes de contarme esto ya habían visitado otros consultorios en los que recibieron la condolencia de un diagnóstico seguro:”Depresión” y la infaltable receta del antidepresivo de turno.

images19Entonces, después de que las escucho atentamente, les digo que no necesitan un antidepresivo; que lo que realmente necesitan, ES UN AMANTE

Es increíble ver la expresión de sus ojos cuando reciben mi veredicto. Están las que piensan: ¡Cómo es posible que un profesional se despache alegremente con una sugerencia tan poco científica!. Y también están las que escandalizadas se despiden y no vuelven nunca más

A las que deciden quedarse y no salen espantadas por el consejo, les doy la siguiente definición: Amante es: “Lo que nos apasiona”. Lo que ocupa nuestro pensamiento antes de quedarnos dormidos y es también quien a veces, no nos deja dormir. Nuestro amante es lo que nos vuelve distraídos frente al entorno. Lo que nos deja saber que la vida tiene motivación y sentido.

A veces a nuestro amante lo encontramos en nuestra pareja, en otros casos en alguien que no es nuestra pareja. También solemos hallarlo en la investigación científica, en la literatura, en la música, en la política, en el deporte, en el trabajo cuando es vocacional, en la necesidad de trascender espiritualmente, en la amistad, en la buena mesa, en el estudio, o en el obsesivo placer de un hobby…En fin, es “alguien” o “algo” que nos pone de “novio con la vida” y nos aparta del triste destino de durar.

¿Y qué es durar? – Durar es tener miedo a vivir. Es dedicarse a espiar como viven los demás, es tomarse la presión, deambular por consultorios médicos, tomar remedios multicolores, alejarse de las gratificaciones, observar con decepción cada nueva arruga que nos devuelve el espejo, cuidarnos del frío, del calor, de la humedad, del sol y de la lluvia. Durar es postergar la posibilidad de disfrutar hoy, esgrimiendo el incierto y frágil razonamiento de que quizás podamos hacerlo mañana.

Por favor no te empeñes en durar, búscate un amante, se vos también un amante y un protagonista… de la vida. Pensá que lo trágico no es morir, al fin y al cabo la muerte tiene buena memoria y nunca se olvidó de nadie.

Lo trágico, es no animarse a vivir; mientras tanto y sin dudar, búscate un amante…

La psicología después de estudiar mucho sobre el tema descubrió algo trascendental:

“Para estar contento, activo y sentirse feliz, hay que estar de novio con la vida”.

Massa allunyades de la realitat

Recordo el primer cop que vaig trepitjar una universitat. La il·lusió per aprendre que això representava per mi. També recordo estudiar a una d’elles i comentar els coneixements teòrics que allà ens transmetien de forma crítica. També recordo les pràctiques de la carrera i com tenir clar, ara ja sense cap mena de dubte, que un gran número de les coses que m’havien dit els diferents professors no eren aplicables a la realitat i fins i tot no tenien cap mena de sentit.

Anys més tard, tinc l’oportunitat de veure com evoluciona tot això gràcies als alumnes de pràctiques que arriben a l’escola on treballo o a xerrades amb diferents exjugadors i exjugadores. Alguns ja han acabat les corresponents carreres i s’han trobat de cara amb la realitat. Hi ha de tot, en funció de la carrera, però la majoria tenen la sensació de que els han transmès uns conceptes que en general no són aplicables i que parteixen d’unes visions molt allunyades de la realitat que hi ha al carrer.

aulauniversita9898

Aquest és un greu problema. Sempre s’ha dit que de la universitat es surt amb molts coneixements teòrics (segons) però cada cop més sembla que aquests coneixements són poc aplicables a res. No serveix de res que alguns professors universitaris facin demostracions, per exemple de sessions tipus i portin alumnes d’algunes escoles o de les escoles on també treballen si aquestes representen un 5%, com a molt, dels grups que pots trobar-te a la realitat.

A més, et trobes que els hi expliquen aspectes teòrics que generalment s’utilitzen poc o gens, com si fossin la clau de l’educació d’avui dia i que sense ells les escoles o les diferents àrees, no funcionen. Per exemple els hi expliquen l’ensenyament d’esports des de la vessant competitiva, com si l’objectiu únic de fer un esport a l’escola fos realitzar un partit i no el fet d’experimentar diferents esports que generalment no es té l’oportunitat de practicar.

Realment no entenc com és possible que les universitats en general, i en educació en particular, cada cop estiguin més allunyades de la realitat social i laboral a la que fan la seva funció. Transmetre coneixements perquè sí, línees teòriques aplicables en llocs ben concrets com si poguessin ser posades en pràctica arreu, criminalitzar segons quines eines habituals i necessàries com si no fossin adequades o delatessin al professional que les utilitza com un arcaic i poc actualitzat, són aspectes que no ajuden a la formació dels professionals del futur.

Sóc conscient que diverses universitats no estan en el seu millor moment econòmic i que això afecta a moltes decisions que prenen. També penso que la qualitat general d’algun professorat ha baixat molt de nivell, són teòrics que no coneixen la realitat i la seva pràctica la realitzen en poques ocasions i llocs concrets que no reflecteixen el món on després diuen que s’haurien d’aplicar. A més dels que únicament els parlen del seu llibre… O es pensen que estan per sobre del bé i del mal per jutjar a la resta.

Reflexionem una mica tots. Els universitaris surten ben preparats o això es ven als mitjans de comunicació, però no es diu mai quina d’aquesta preparació els serà realment d’utilitat per la seva feina i per poder realitzar aportacions a ella per fer-la evolucionar.

No es pot viure al marge de la realitat si de veritat vols fer-li aportacions que la puguin enriquir, canviar, evolucionar.