Sacar la basura

¿Alguien no conoce esta expresión? Estoy convencido de que todos las hemos escuchado en algún momento o utilizado. Ya sea en sentido real o en sentido metafórico. Existen muchas frases cortas como esta que están llenas de significado y que pueden dar tanto juego o generar multitud de situaciones.

Vamos a empezar por el sentido real. En este caso se corresponde con llevar los deshechos al contenedor. Sean de la clase que sean y por supuesto al contenedor correspondiente para reciclar y por lo menos en esto, aportar un pequeñísimo grano de arena. Pero realmente, ¿cuántos casos conocemos de discusiones originadas en una vivienda porqué alguno de los ocupantes de la misma no ha sacado la basura? ¿Cuántas discusiones por ver quién la saca, a quién le toca?

bzfno3KsXI_rlUPESSYmXQ_m

Muchas y seguramente ahora mismo, sentados en el sofá con la tablet, en la silla ante el ordenador o en el metro leyendo esto mediante el smartphone os parecerá algo sumamente ridículo. ¿Pero quién puede discutir por algo así? Si, parece ridículo y lo es. Pero es habitual que cuando existen problemas en una relación, las cosas ridículas, los detalles, son gotas que suman para llenar el vaso. La basura real no es el problema pero ayuda a la metafórica a que esta se muestre y se exprese, por lo general de una forma inadecuada.

Vamos ahora a por el sentido metafórico. Existen diversas definiciones que nos explican y nos hacen entender su importancia para tener una buena salud mental. Se trata de dejar salir aquellas cosas, acciones, conductas,… que hemos percibido y nos reconcomen por dentro afectando a nuestra salud mental ya que están ahí presentes, de forma constante o casi, provocando que mis emociones estén sobreexcitadas, preparadas para hacerme perder el control en el momento en el que perciba algo más del mismo estilo.

¿Y cómo podemos sacar esta basura para que no nos coma por dentro? Existen diversas opciones pero a mí me atraen dos en especial: ser resiliente y tener una buena comunicación asertiva.

La resiliencia es la capacidad del ser humano para sobreponerse a dolores emocionales y a situaciones adversas. Se trata de una capacidad humana que en función de nuestras vidas podemos estar utilizando de forma diaria o puede que únicamente lo hayamos hecho en momentos puntuales. Seguramente no seremos conscientes de que lo que estamos haciendo se llama así (puede que hoy día sí) y lo conoceremos como sobreponerse a las dificultades, salir adelante pase lo que pase o de alguna otra forma más coloquial.

resiliencia-arbol

La comunicación asertiva, para no extenderme, es aquella que te coloca entre la respuesta pasiva y la agresiva ante una situación vivida. Manifiestas tus convicciones y defiendes tus derechos.

Ambos temas son apasionantes y por sí solos tienen interés suficiente para dedicarles más tiempo. Son la base para una buena salud emocional y mental y te permiten no acumular basura como si fueras un contenedor. El color lo eliges tú.

Ya sea real o metafórica se trata de una percepción individual que afecta emocionalmente. Así que, por tu salud, asegúrate de tener algún momento al día para sacar la basura. ¿Cuál de los dos tipos? Eso ya es cosa tuya y de cómo lo gestiones.

Anuncios

La porta!

M’agrada estar atent a petits detalls sobre el comportament humà. La veritat és que em surt de forma natural. No ho veig tot i tinc clar que puc millorar aquesta percepció i faré tot el que pugui per fer-ho ja que no paro d’aprendre.

Si et fixes una mica es veuen moltes situacions habituals on es podria actuar de forma preventiva però al final s’acaba actuant de forma reactiva, un cop ja ha passat. Parlant de petits detalls, potser no sembla del tot important. Però això també passa a d’altres situacions o accions més importants. Com es diu sovint i de forma fàcil perquè tothom ho pugui entendre, petites coses fan grans coses. Opino que si prestéssim més atenció a segons quins detalls, alguns d’aquests no és convertirien en hàbits amb tot el que això comporta.

Una situació habitual a les escoles és entrar a una aula quan estan realitzant alguna activitat. Pot ser l’alumne que arribi tard a primeres hores o vingui més tard de forma justificada o el que ve a buscar algun material, fer alguna consulta o transmetre un missatge de part del seu mestre o fins i tot pot ser un company que entri a fer algun encàrrec personalment. Cada cop més, aquesta acció és fa pitjor.porta-classe

Picar a la porta, saludar abans d’entrar o tot just entrar, tancar la porta o no segons el cas, transmetre el missatge o l’objectiu de la teva visita de forma clara, respectuosa i entenedora, etc. són accions que es fan menys o cada cop pitjor. Alumnes que arriben un quart d’hora tard i entren directe a la classe per seure i com a molt diuen Bon dia! tot i que generalment de forma poc audible. Missatgers que entren i comencen directament amb un Diu la …. sense dir res més ni semblar que els importi tallar la classe dels seus companys. Mestres que capficats a les seves coses i pensant que les seves necessitats són molt urgents entren directament, picant o sense, per comunicar alguna cosa tallant l’acció del grup sense miraments. Hi ha més exemples però penso que no es necessari per fer-nos una idea del que vull transmetre.

El que més em sobta de tot és la falta de comprensió quan algú els recrimina la seva acció. En això, alguns adults per sort si que ho veuen i rectifiquen, alguns altres no. Però els nens i nenes moltes vegades es queden perplexes i no comprenen perquè una persona els recrimina una conducta que fa sovint i que d’altres li consenten. Aquests és un dels problemes, la falta de consonància que moltes vegades tenim els adults en segons quines situacions. No veiem que algunes d’aquestes petites accions, amb un criteri compartit i aplicat per tothom, a la llarga aporten molts beneficis a totes les parts.

Aquest curs m’he trobat situacions que, tot i que ja les havia viscut, ara són més sovint. Cada setmana es repeteixen. Fa poc, una nena va entrar a la classe on jo estava. Va picar a la porta però sense esperar resposta va obrir la porta i va començar a xerrar per tal de comunicar el seu missatge tallant a una nena que m’estava explicant una cosa. Quan va acabar li vaig dir que surtis, piqués a la porta i quan se li digués entres i després de saludar, si no estava ningú parlant, parlés ella. Va sortir però va tornar a fet exactament el mateix que abans, no va esperar, no va saludar ni res de res. Així dues vegades més. Quan per quart cop li vaig dir, va posar-se a plorar tot dient “Jo sempre ho faig així”. Li vaig explicar tot de nou fins que ho va entendre i ho va posar en pràctica. Al dia següent va tornar a passar el mateix amb la mateixa nena i al preguntar-li per què ho tornava a fer així va dir “És la tercera classe i fins ara ningú m’ha dit res”.

Si entre tots no prenem consciència sobre què és realment important no s’aconseguirà donar-li valor als aprenentatges reals pel desenvolupament dels infants. Al marge de la incoherència política sobre l’educació, els primers coherents hem de ser nosaltres. Tenint clar fins a on podem arribar i fins a on no i aplicar el que es decideixi. D’inici segurament és més cansat però hi ha pocs canvis que donin bons resultats immediats, tot té el seu temps.